dilluns, 11 de maig de 2009

Portal audiovisual sobre lectura i escriptura


MªJosé ens mostra un portal audiovisual de la "Asociación Mundial de Educadores Infantiles" AMEI-WAECE, sobre lectura i escriptura en el que podem trobar videos, entrevistes sobre aquest procés.

portal audiovisual AMEI-WAECE

diumenge, 26 d’abril de 2009

projectes de treball

En aquest power point podem trobar unes reflexions molt interessants
d'una escola sobre la seua opció de treballar per projectes.
http://www.slideshare.net/ceipsolilluna/treball-per-projectes-presentation

dissabte, 25 d’abril de 2009

divendres, 24 d’abril de 2009

Invitació

El col.legi d'educación infantil Santiago Apostol d'Albatera ens ha enviat la seua invitació sobre l'exposició del projecte "Antiguo Egipto". Seria una activitat prou interessant anar. Ja parlarem a classe.

diumenge, 19 d’abril de 2009

Projectes de treball a l'Escola Infantil El Tomillar de Madrid


Alexandra i Verónica considerem molt necessari que consulteu les experiències sobre Projectes de Treball de l'escola infantil El Tomillar de Madrid, que ja es coneguda per nosaltres en altres experiències. És una manera de reforçar el que estem treballant a la classe.

Projectes d'investigació a l'Escola Infantil El Tomillar de Madrid.

Projectes de Treball al col.legi d'Educació Infantil Santiago Apostol de Albatera

Carolina ha trobat la pàgina del col.legi d'Educació Infanti Santiago Apostol de Albatera.
Aquest material pot recordar-nos a l'experiència que ens va contar Elena Solana l'altre dia a classe, doncs, tracta d'un projecte de la Prehistòria fet al curs 2007-2008 en aquest col.legi. Podem trobar al nostre abast fotografíes, les fitxes que van emprar i moltes coses més. Animeu-vos i entreu.


Projecte de la Prehistòria
http://www.eeisantiagoapostol.com/html/la_prehistoria.html

Projectes de treball Escola Infantil BIBIO. Gijón.


Ara que estem analitzant i reflexionat sobre la metodologia de Projectes de Treball és convenient
que consultem aquestes experiències d'aquesta Escola d'Infantil BIBIO, que ens aporta aspectes molt interessants sobre aquesta metodologia i que tambè podeu descarregar.

Propostes de Projectes de Treball Escola Infantil BIBIO de Gijón

Video sobre una jornada escolar de nens de 3 anys

Adelaida, vol compartir amb tots nosaltres aquest video sobre una jornada escolar dels nens de tres anys.


Metodologia de racons


Adelaida ens mostra aquesta pàgina sobre l metodologia de racons de l'escola infantil El Romeral Tres Cantos de Madrid.


http://www.educa.madrid.org/web/eei.elromeral.trescantos/Rincones.html

diumenge, 5 d’abril de 2009

Projecte de treball

Maria José i Cristina ens mostren aquest video que els ha agradat molt
perque mostra tots els pasos que ha seguit la mestra ja desde el començament, ja que la classe quan entraren els xiqeuts ja estava preparada per a fomentar l'interés i la motivació dels xiquets, cosa que des d'un principi va conseguir. Hi ha sequéncies de les diferentes activitats i en totes elles els xiqeuts es mostren actius i participatius.

Tallers en l'Educació Infantil

Sandra, Maria, Carmen i Alejandra ens presenten aquest video que consideren interessant perquè ens ajuda a entendre la motivació dels xiquets quan treballen per projetes i la importància que tenen aquestos tallers per a aprendre de forma lúdica, cooperativa i diferent a l'ensenyança tradicional.

Es una manera de innovar i tenir al nostre abast una sèrie de'informació que ens ajuda per al nostre futur.Amb aquest taller en concret els xiquets experimenten una altra forma d'aprendre, ja que tene que tocar esperimentar amb les qualitats dels colors, utilitzar material de diferent textura (cartró, paple pinox, temperes, colors blans, durs, etc) és una forma de canviar les fitxes tradicionals, per obres que fan els propis xiquets i que serveixen per a decorar la classe amb material que han fet ells mateixos.

Escuela Infantil el "Palmeral" de Orihuela

Ana Orts i Alicia Torregrosa han fet una visita a l'escola infantil "el Palmeral" de Oriola. Perquè tota la classe puga veure aquesta escola,les nostres companyes han fet un video i una entrevista a una mestra d'aquesta escola sobre el període d'adaptació. En aquest video podem comprovar que és una mostra d'una escola que aten les necessitats de cadascu dels seus xiquets/es.Amb el permís dels pares podem coneixer aquesta experiència que han viscut les nostres companyes. Donem les gràcies a aquesta escola i els seus pares i mares.


diumenge, 29 de març de 2009

Una experiència sobre projectes de treball

En aquest video del col.legi Joaquím Palacín podem veure la pràctica d'una metodologia per projectes de treball sobre la temàtica L'ou i el neixement de pollets.


L'assemblea en un aula d'Infantil

Marina i Maria ens mostren l'assemblea a un aula d'educació infantil que ens pot orientar com fer-la.

Un aula d'Infantil per racons

Tamara presenta un vídeo sobre els racons en infantil, és il·lustratiu de la seua distribució i de com actuen els xiquets en cadascú d´aquestos. La participació dels xiquets sembles lliures i autònoma.



Jornada Escolar


Andrea ens presenta una programació de la jornada escolar a un centre d'educació infantil d'Alcoi.

Aula d’un any:

A les 9:00 del matí els xiquets arriven a l'escola on es possen a jugar de forma lliure, amb els jocs que hi han per les prestageries de l'aula fins que arreiben tots els companys. Mentres tant, la mestra va omplint les fitxes del control diari on anoten els xiquest que hi han a la classe i el que han anat fent al llarg del dia. Cap a les 9:45 arreplegen els jocs, revisem els bolquers per si hem de canviar a algun xiquet/a

Des de les 10:00 del matí fins a les 10:45 els xiquets/es ixen a la terrasa si fa bon temps, si no es queden a la classe on es junten amb els companys de les altres aules.

A partir de les 10:45 i fins a la 12:30, tornem a la classe, revisem els bolquers i un per un es llavem les mans i la cara, es posem els baberos i seuen a la taula per començar a dinar. Primer menjen la fruita i despres pasen al primer i segon plat.

A medida que van acabat es posen ajugar per la classe i una vegada han acabat tots i esta tot arreplegat es tornem a llavar les mans i la cara, els canviem els bolquers a tots i els llevem el babi.

Cap a les 12:30 es dirigim al dormitori per a dormir la siesta.

Per la vesprada a les 15:00 despertem al xiquets /es de la siesta i tornem a la classe on els deixem que jueguen lliurement. A continuació els preparem per al berenar.

Sobre les 15:30, a medida que van acabant de berenar els llavem les mans, canviem els bolquers i els pentinem.

A partir de les 16.30 començen a vindre els pares per replegar-los.

Aula de dos anys:

A les 9:00 del matí els xiquets/es arriven a classe i es possen a jugar mentres esperen a que vinguen els demés companys.

Desprès a les 9:30 replegem tots els jocs i els xiquets/es seuen als seus llocs, una vegada tots i totes estan col.locats, els contem i realitzem l'activitat de la màquina del tren (per saber qui anirà el primer en la fila quan anem al pati, menjador…) parlem del temps que fa i anotem el dia que és i els xiquets/es que falten.

A les 10:15 realitzem alguna activitat relacionada amb el projecte que s'esta duen a terme al centre.

Cap a les 10:15 els hàbits i rutines d’anar al bany i posar bolquers als xiquets/es que ho necessiten.

Des de les 10:30 fins a les 11:15 eixim al pati o sala multiusos, depenent del temps que faja.

A les 11:15, tornem del pati o de la sala multiusos, ens llavem les mans i col.loquem els baberos per començar a menjar la fruita. Tot açó ho realitzem a la classe.

Després a les 11:40, es dirigim al menjador per a dinar, a medida que els xiquets van acabant eixen al pati per a jugar, fins que acaben tots de dinar.

Després a les 12:15 mes o menys es llavem les mans, anem al bany i es col.loquem els bolquers, si cal, per anar-se’n a dormir.

A les 12:30, dormen la siesta fins a les 15:00.

Per la vesprada a les 15:00 despertem als xiquets/es de dormir la siesta, tornem a la classe per anar al bany i berenar.

A les 16:00 eixen al pati a medida que van acabant de menjar.

Per últim a les 16:30 es llavem les mans, els pentinem, i els posem els abrics. Mentres esperen als pares van mirant els contes.



Bibliografia sobre Educació Infantil per Sandra, Maria, Alejandra, Carmen

Este libro aborda la planificación como un instrumento de mediación entre el curriculum, la propuesta institucional, la tarea en el aula y las posibilidades y deseos de aprender de los alumnos. Estructurado en dos partes, la primera –más conceptual– se centra en la planificación como herramienta de trabajo y en las formas de organización en este nivel educativo. La segunda parte –eminentemente práctica– formula propuestas didácticas específicas experimentadas por docentes en distintas instituciones.
Estas dos partes, conceptual y práctica se configuran a partir de algunos ejes nucleares, no sólo para organizar la planificación, sino para pensar y sostener la propia práctica pedagógica. Estos ejes son la profesionalización del docente en el marco de la labor institucional; la valoración del trabajo institucional y en equipos que permita tejer y compartir sueños, tomar decisiones y dar coherencia a los proyectos institucionales y los proyectos de aula. Entre ellos, la importancia de la articulación entre el proyecto curricular, el proyecto institucional y los proyectos de aula.
La autora desarrolla un modelo prototípico general en el que propone estructurar las planificaciones de aula a partir de dos modalidades complementarias: las unidades didácticas y los proyectos. A su vez éstas cobrarán relevancia a la hora de su implementación sólo si se realizan secuencias didácticas. En definitiva, una obra que facilita las estrategias y herramientas necesarias para que el docente pueda realizar sus propias planificaciones con éxito.

Organització de l'aula Infantil


Maria, Sandra, Alejandra i Carmen han trobat un material de la Universitat de León on s'indica de manera esquematitzada quins són els criteris per a l'organització d'un aula i després propostes per a l'organitzación en concret d'aules de 3,4 i 5 anys.

http://www3.unileon.es/dp/ado/ENRIQUE/practicu/Espacio.htm#criterios

Experiència periòde d'adaptació d'un col.legi d'Alacant














PERÍODE D'ADAPTACIÓ:
Adelaida vol que coneguem una experiència d'una mestra sobre el periòde d'adaptació en un col.legi d'Alacant.

1r setmana:

Amb la finalitat de calmar l'angoixa de la separació, realitzar una atenció més individualitzada, i afavorir l'adaptació, la incorporació de l'alumnat és progressiva, ja que cada dia entra un grup de cinc que roman la mitat de la sessió, i acumulativa, perquè en dies successius van sent deu, quinze... fins a completar la classe.
Durant esta primera setmana, en la que només romanen un parell d'hores en el col•legi, es procura consolar, anar donant explicacions, respostes que donen la seguretat que la separació és limitada en el temps, que anem a cuidar-los, facilitant-los que puguen satisfer les seues necessitats físiques i afectives i, al mateix temps, s'adapten a un ritme de grup. Els contes, les cançons, els titelles de guant i jocs de mans ocupen gran part del temps, oferint-los amb la repetició dels mateixos, la possibilitat de trobar-se al cap d'una setmana amb referències conegudes.
També es dedica una mitja hora a la visita del servici i organització de l'esmorzar, amb el suport d'una altra mestra.
2a quinzena:

Explicació i realització de cada una de les rutines (acumulatiu) per part de les mestra com a model i després anar demanant que els xiquets vagen, a poc a poc, realitzant-les.
Utilització dels materials que anem proposant, en els diversos racons, a fi d'anar realitzant cada vegada més activitats amb més autonomia, al mateix temps que disfruten del joc.

diumenge, 15 de març de 2009

Una proposta d'activitats amb una mascota

Un grup de companyes de la classe ha enviat una serie d'activitats al voltant de la seua mascota anomenada la margarida florida.

POESIA: “LA MARGARIDA FLORIDA”
La margarida Florida
Es tanca de nit
I s’obri de dia.
Es flanca com la sal
I groga con un pardal.
Fa bona olor, com un bressol
I sempre està mirant al sol.

JUSTIFICACIÓ:
Hem triat com a mascota del aula de 5 anys (Categoría B) una margarida a la que li diem Florida.
Pensem que es molt possitiu treballar amb recursos motivacionals de la natura, per tal que els xiquets vagen adquirint valors de respecte, compromís, cooperación, cura, etc. I d’aquesta manera vagen augmentant la seua autonomía personal i en grup, ja que hauran de fer-se càrrec de les margarides con si foren un element més de la seua vida quotidiana.
A més, es converteix en un tema per a treballar de manera transversal a l’aula i a la seua programació, i es troba en plena relació amb el Disseny Curricular Base, el decret 38/2008 del Consell pel qual es regulen els ensenyaments mínims per al segón cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

TEMPORALITAT:
Les activitats es duran a terme durant tot l’any lectiu ja que es treballaran de manera transversal.

OBJECTIUS:
• Conèixer les característiques de les margarides, i plantes en general, i les seues necessitas.
• Aprendre a tenir cura de les seues plantes.
• Desenvolupar actituts possitives respecte a la natura en general.
• Ampliar el seu vocabulari.
• Disfrutar de les festes tradicionals.
• Conèixer el procés de construcción d’una Horta.
• Utilitzar, progresivament, les noves tecnologies amb autonomía.
• Adquirir autonomía de manera individual, i en cooperación.

CONTINGUTS:
• El coneixement de les caracteristiques de les plantes, i margarides en general, i les seues necessitats.
• L’aprentatge de la cura de les plantes.
• El desenvolupament d’actituts possitives respecte a la natura.
• L’ampliació de vocabulari quant a temes relacionats amb les plantes, l’horta, etc.
• El gaudiment de les festes tradicionals.
• El coneixement del procés de construcción d’una horta.
• La utilització de les noves tecnologies.
• L’adquisició d’autonomia de manera individual i en cooperació.

ACTIVITATS:
• 1ª Activitat:
Per a introduïr la mascota a l’aula, i que els xiquets tinguen un primer contacte amb ella, pensem que és bo tenir una margarida de joguet. A més, podem conèixer i aprendre la poesía de la Margarida Florida, que ha sigut invenció de la mestra de l’aula.
Podem fer una activitat plàstica després de que s’haja llegit la poesía, que els xiquets pinten amb tèmpera una margarida, i després la mestra afegirà la poesía a cada dibuix. És pot decorar la classe amb aquest primer treball.
2ª Activitat:
Passem un bulletí informatiu a les families on possem que els xiquets i xiquetes hauran de portar a classe una margarida “de veritat”.
Cada dues dies(en hivern) o cada dia (primavera), cada xiquet haura d’ arruixar la seua margarida, i llevar els fulles seques que puga tenir.
3ª Activitat:
Es demanará als xiquets que porten a classe tota l’informació que hagen trobat de les margarides i de les plantes quant a la seua cura, característiques; poden ser llibres, fotografíes, figuretes, etc..i habilitarem un racó de la margarida, on podran anar els xiquets als moments de lloc lliure, amb la finalitat de que els xiquets aprenguen tot el referent a les margarides i plantes.
4ª Activitat:
Quan s’apropen LES CARNESTOLTES podem fer un taller de confecció de disfresses de margarides. Els xiquets hauran l’hauran de fer ells a soles, principalement, amb el suport de la mestra. També podem demanar suport a les families dels xiquets.
El dia de Carnestoltes a l’escola, els xiquets podem representar la poesía de la Margarida Florida davant de tota la resta de xiquets i els pares, mares i convidats en general.
5ª Activitat:
Quan les margarides es trobem prou grans, els podem explicar que ara ja necessiten més terra, més espai per a crèixer millor i més feliços.
Els portem fora, a la zona del pati on hi ha un espai amb sorra, i els expliquem que farem un hort de margarides, i que haurem d’agafar les pales, la carretilla, per a fer un surc prou gran per a totes les margarides.
A partir d’aquest moment, haurem d’eixir a l’horta a arruixar les nostres margarides. • 6ª Activitat:`
Per al Dia de la Mare, podem fer un taller de confecció de margarides de paper pinotxo o de paper celofá.
Repartirem una miqueta de paper groc per a cadasqú dels xiquets, de la mateixa mida per a fer els petals, fent plegs amb ell. Quant hagen terminat aquest pas, els repartirem una miqueta de paper blanc i els demanarem que façen una boleta que hauran de pegar en mig dels pètals. Després els donarem paper verd per a fer el tall de la marcarida i també fil d’aram; hauran de envoltar el fill d’aram amb el paper verd. Per finalitzar enllaçarem el fill d’aram amb els petals i ja estara feta la margarida per a les mares.
7ª Activitat:
Com haurem arreplegat un muntó de fografies de les diferents activitats, podem fer una Assamblea per decidir quin conte podriem fer amb totes (les fotografíes). Quan ja estiga decidit, anem al racó dels ordinadors i començem a confeccionar tots junts el conte.
Podem fer-lo dividint als xiquets i xiquetes per parelles, i cada parella fará una pàgina o dues del conte, utilitzant una o dos fotografíes.
Es pot demanar ajuda a les families, ja que als xiquets i xiquets les será una miqueta difícil, escriure les frases explicant cada fotografía.
• 8ª Activitat:
Per despedir-se de la seua mascota la Margarida Florida, i del curs acadèmic (ja que ha arribat el momento d’anar-nos de vacances d’estiu) podem eixir tots junts a l’horta, que els xiquets i xiquetes s’ asseuen a terra, i la maestra conte l’àlbum digital als xiquets i a les nostres amigues les margarides.


Aquesta mascota la podeu tambe votar enviant al correu pedagogia06anys@gmail.com la vostra votació.






Metodologia dels racons en l'escola el Tomillar de Madrid


En l'escola "El tomillar" podem coneixer l'organització de l'aula per la metodologia dels racons que ha trobat Lorena.

Web http://www.escuelaeltomillar.com/rincones.html

Una organització d'aula per racons en un aula d'infantil

dilluns, 9 de març de 2009

Anunci

Per una errada del correu no s'ha incorporat la mascota 26,mascota 27 la persona que vote aquestes mascotes haurà d'enviar el seu vot a pedagogia06anys@gmail.com i s'incorporarà a la votació final.

diumenge, 8 de març de 2009

Una breu descripció d'un aula de 0 a 3 anys

Votació


A partir d'ara comença la votació de les mascotes.
  • Totes les mascotes presentades optaran a les dues categories: 3 i 4 anys
  • Cada alumne de classe votarà una mascota per a la classe de 3 anys i una altra per a la classe de 4 anys. No es pot votar més de l'indicat.
  • Els autors que han presentat mascota no hauran de votar la seua mascota, votaran altres, d'aquesta manera les mascotes guanyadores seran realment les que hem elegit tota la classe.
  • És necessari seguir aquestes normes
FELICITATS A TOTS I TOTES PER EL VOSTRE MERAVELLÓS TREBALL

dilluns, 2 de març de 2009

Un dia a l'Aula d'Educació Infantil




Un dia a l'Aula d'Educació Infantil a la Web de Roser Agustí i Cambras, és una experiència molt productiva sobre les diferents activitats que poden realitzar-se en aquesta aula. Podem comprovar el treball sobre hàbits, costums, formes de relació i activitats lúdiques,racons i altres, a més de propostes d'actuació en el període d'adaptació.

Una proposta completa per al període d'adaptació del centre EI. Menéndez Pidal.Dolores



Hi ha activitats que podem fer en classe, en el pati. A més, les activitats són variades i cadascuna està dirigida a desenvolupar algun aspecte dels alumnes. També hi ha una guia d'observació dels alumnes en el periode d'adaptació que podem seguir.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/mpidalconil/periododeadaptacion.htm

diumenge, 1 de març de 2009

Orientacions per als pares,mares en el període d'adaptació


Aquest col.legi dona unes orientacions molt interessants sobre com hauran d'actuar els pares en aquest període per a donar suport als mestres.


http://www.agustinasva.net/Paginas/Temporal/Adaptacion/Propuestas.htm

divendres, 27 de febrer de 2009

Pàgina Web de Mari Carmen Arenas Fonollosa



Aquesta pàgina aporta recursos molt interessants per al període d'adaptació.


http://personal.telefonica.terra.es/web/iremara/mapa.html

Més experiències sobre el període d'adaptació

En el següent enllaç que ens envien Sandra, Alejandra y Carmen podem trobar més informació pràctica sobre el període d'adaptació.

http://es.geocities.com/ishar20/periodo_adaptacion.htm

Organitzación del període d'adaptació que plantejen Maria Sandra, Carmen i Alejandra


En l'organització del Període d'Adaptació,cal destacar els aspectes següent

Reunions i entrevistes amb les famílies:

1. Entrevista amb la directora: és el primer contacte que mantenen les famílies amb l'escola. On a més de formalitzar la matricula del xiquet/a, coneixen les educadores tant tutora com de suport i realitzen una visita guiada per totes les instal•lacions del centre.

2. Reunió general amb els pares a principi de curs: primera reunió en grup de tots els pares i mares que formen part d'un mateix nivell o grup. En ella es donen les primeres pautes d'actuació educativa i orientació en els primers dies del curs, s'entreguen documents informatius sobre adaptació a l'escola, normes, programacions, etc.

3. Entrevista personal educadors-pares: el principal objectiu de la qual és crear un clima de comunicació pares-educadores, on el principal tema és el propi xiquet, les seues necessitats, moment evolutiu en què es troba, etc.

 Preparació de l'escola en els primers dies del curs escolar: es cuiden tots i cada un dels detalls, totes les instal•lacions es preparen per als primers dies del xiquet/a en L'Escola, els seus materials, espais, programacions…es cuiden al “didet”. Tots els esforços són pocs per a acollir els nostres xiquets/es.
 Les programacions: este moment està dedicat especialment a l'Adaptació del xiquet/a a L'Escola i la seua programació ha d'adaptar-se a les circumstàncies.

 Criteris de l'entrada del xiquet/a a l'Escola Infantil: l'entrada ha de ser gradual i escalonada. S'iniciarà l'adaptació amb xiquets/es de cursos anteriors i alguns de nova admissió. El primer dia d'instància en l'escola els xiquets/es passaran dos o tres hores, augmentant progressivament l'horari, fins a completar la jornada al complet.

 Orientacions per als pares ii mares sobre el període d'adaptació a L'Escola Infantil: es realitzarà una entrevista individual amb ells. Després reunions dels pares de la classe. S'utilitzaran panells informatius, en els quals es posen a manera de còmic o de diapositives, el que significa el període d'adaptació per als xiquets/es, i com han d'actuar els pares i mares. I finalment es fa el butlletí mensual de l'escola, on a principi de curs es donen xicotetes orientacions als pares.

Com a conclusió, hem de fer veure els pares i mares que esta situació és transitòria i que a mesura que transcórrega el temps el xiquet/a s'anirà habituant a un nou espai, i començarà a interactuar amb els seus companys/es, educadors/es… també és important que els pares no visquen este període amb angoixa, ja que de seguida els xiquets/es es donen compte i s'aprofiten d'això.

dimecres, 25 de febrer de 2009

El període d'adaptació d'un col.legi. Andrea



Consultar l'experiència d'aquest centre es servirà per a entendre millor en que consisteix aquest periode desde el punt de vista pedagógic, i també serveix com a exemple de les pautes a seguir per a dur-lo a terme.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/reyescatolicos/comunicados/inf3PERIODOADAPTACION.ppt

dilluns, 23 de febrer de 2009

Entrevista mestra sobre el període d'adaptació.Sara

1. Quina és la reacció general dels xiquets quan arriben a la classe per primera vegada?

Al llarg de la experiència han sigut més els que han anat directes als joguets amb bon humor que els que ploren, que generalment solen ser un o dos. Els xiquets generalment tenen un concepte positiu de l’escola.

2. Què es el que fas per a pal·liar aquestes reaccions?

Entretenint-lo, donant-li algun joguet, portant-lo amb els altres xiquets... donant-li consol. Intente que el xiquet entrable relacions entre el cole i el seu context, és així com li pregunte si te algun amic a la classe, si algun germanet, cosí, veïnet acudeix també a l’escola, si hi ha vingut alguna vegada ...

3. Cóm és la seqüenciació d’incorporació dels xiquets?

Tot segons el nombre d’alumnes a l’aula però gira al voltant de 4 o 5, en una mateixa setmana cada dia van 4-5 xiquets. Aquesta adaptació té una setmana de duració al nostre col·legi. Trobe que aquest període és de gran importància per una incorporació escolar positiva, jo he viscut el abans i el després de la instauració d’aquest període d’adaptació i és un gran encert.

4. En quin moment es realitza la entrevista amb els pares?

Abans de que els xiquets comencen l’escola per tal de conèixer més sobre ells abans de tindre un primer contacte. Sempre recomane que convé que acudisquen tots els membres, el pare, la mare i el xiquet, perquè puga relacionar la allar amb l’escola.

5. Quines són les preguntes més freqüents, d’aquesta entrevista?

El formulari de l’entrevista ve determinat per conselleria. Les preguntes giren entorn a:

Edad de la mare, problemes en el part, xiquet prematur, malalties, si controla esfínters, caràcter del xiquet... si existeix algun problema s’anima a que ho comenten des d’un principi per poder-los ajudar. També es formulen preguntes per intentar averiguar l’ambient familiar del allar etc.

La pròpia experiència viscuda m’ha mostrat que un índex molt elevat de pares no diu la veritat, solen ocultar característiques com falta de control d’esfínters etc, creuen que així ajuden al xiquet.

6. Quins consells són els que dones com a professora per a que els pares accepten millor el canvi de casa a l’escola?

Parlar al xiquet de l’escola sempre com un lloc on va a passar-ho bé, introduir-lo en obligacions que tots tenim (pare i mare treballen), relacionar-ho amb un tret positiu del seu creixement

Evitar comentaris com: “en arribar a l’escola sabràs el que es bo... veuràs en anar tot el que hauràs de fer, allí de jugar res...” Són molts els pares o coneguts del xiquet que empren aquests comentaris davant el xiquet, els quals tenen repercussions negatives els primers dies d’escola.

7. Creus que repercuteix molt l’actitud dels pares en la dels xiquets?

Influeix molt, ja que si els pares els fan veure als seus fills l’escola com un lloc positiu, on va a gaudir, a jugar, aprendre i créixer, el xiquet ja acudirà mentalitzat. A més a més, cal anar parlant-li al xiquet al llarg de l’estiu de l’escola, i és interessant que la visiten en algun moment abans de l’ingrés: acompanyar un germà, cosí o veí, fins i tot acudir als esplais per veure com els xiquets riuen i juguen.

8. Trobes diferències significants entre els xiquets que han anat a la guarderia i els que no?

Durant el període d’adaptació si que és notable (tenen amics, saben d’hàbits) però al llarg del curs es prou més important l’ambient familiar.

9. De quina manera prepares la classe per a rebre als xiquets? Quins recursos empres?

Intente que la classe resulte atractiva per a ells, els dóne globus, deixe els joguets a la vista, prepare una cançó o un conte per compartir amb els xiquets etc.

10. Cóm són les relacions entre els xiquets en eixe primer contacte?

A vegades els xiquets al entrar a l’escola ja tenen relacions amb altres menuts, pel que parlàvem de la guarderia de vegades tenen companys, o tenen relacions amb veïns o companys de joc del parc etc. Però la major part de les vegades els xiquets són molt independents a aquestes edats i durant els primers dies no solen entablar relacions, prima l’egocentrisme en la primera escolarització.

Més idees sobre el període d'adaptació.Silvia


http://www.celpi.net/articles/Adaptaci%C3%B3.pdf
En aquesta hi ha una sèrie de preguntes interessants i d’orientacions psicològiques i pedagògiques també molt interessants.

http://www.xtec.net/ceipelspins/Fons.Escola/Infantil/P3/ADAPTACIO.htm Aquesta és una web d’un col•legi que ens explica com fan l’adaptació.

Una visió més directa del període d'adaptació. Carolina

Aquesta fulla és un exemple de les normes d'entrades i eixides i de com han d'actuar el pares en el període d'adaptació d'un col·legi de Catalunya.
Aquest material ens ofereix un exemple molt evident de com el xiquets entren progresivament d'acord amb uns criteris establerts pel col·legi i com el comportament dels familiars va canviant d'acord amb unes pautes.

http://xtec.cat/ceipsantpau/informacions/P3/AdaptacioP3.pdf
http://www.ceipantigua.org/ei_adapt_3.htm

Concurs per a triar la "Mascota de la classe"

Des d'avui dia 23 a 27 de febrer s'obri el termini de presentació de la mascota de la classe de 3 anys i de 4/5 anys.
Hi ha dues categories:

-
-Categoria A: Mascota per a la classe de 3 anys.
--Categoria B: Mascota pèr a la classe de 4/5 anys.

Normes de Presentació:
S'haurà de presentar:
Nom de la Mascota i imatge o dibuix que la representaria i categoria que es presenta.
Una breu justificació del nom i la imatge o dibuix.
Nom i cognom i un pseudònim que apareixerà com autor/a de la mascota. Finalmente es revelarà el nom del creador o credaora.
S'enviarà a la següent direcció: pedagogia06anys@gmail.com

Requisits:
Cada alumne o grup de 4 persones pot optar a una categoria o a les dues.
El jurat estarà format per les vostres votacions. La mascota més votada de cada una de les categories serà la mascota de la classe de 2n Infantil i la repartirem per a tots.

El guardó serà 0,5punts a la nota de les pràctiques, a més a més de rebre la felicitació de la professora i els companys i publicarla en el BLOC i en el periòdic Informació, secció de la "Tiza."

Experiència de Alejandra Martinez





IMPORTÀNCIA DE L'OBJECTE TRANSACIONAL AL PERíODE D'ADAPTACIÓ

L'importància d'aquest objecte es indiscutible. El xiquet quan entra per primera vegada a l'escola, necessita tenir un objecte que li permita establir relacions i apropar el seu hogar conegut fins a aquest moment, amb el nou hogar al que cal adaptar-se, es un suport emocional, de vincle d'apego, que li va donar una seguretat incalculable; per aixó, hem de permetre que durant el periode d'adaptació el xiquet que ho necessesite el porte a l'escola.

En els primers moments es molt probable que el xiquet preferisca jugar amb el seu joguet que amb els de classe, i en les noves situacions ho necessite. Pero poc a poc, podem convidar-lo a que ho vaja deixant a la seua perxa, dient-li que per a pintar (dinar, eixir al pati...)no li fa falta, i observarem com poc a poc, davant les nostres paraules i peticions de deixada del objecte, el xiquet ens el donarà, però quan hi haja conclós l'activitat, ens el tornarà a demanar...fins que un dia, el xiquet o la xiqueta s'endonarà compte de que agarrar el seu joguet li impedix jugar amb altres jocs o companys i,llavors, el deixarà el sol a la seua perxa...es pot dir que si hara el xiquet està totalment adaptat i ha establit uns nous vincles d'apego amb els seus companys o mestre/a

diumenge, 15 de febrer de 2009

dissabte, 14 de febrer de 2009

Autors Educació Infantil

Aquesta presentació és per a una lectura complementaria del que hem treballat a la classe en el tema 3.
Didactica De La Educacion Infantil

Aulas Montesori (2)

Aulas Montessori