diumenge, 29 de març del 2009
Una experiència sobre projectes de treball
L'assemblea en un aula d'Infantil
Un aula d'Infantil per racons
Jornada Escolar
Andrea ens presenta una programació de la jornada escolar a un centre d'educació infantil d'Alcoi.
Aula d’un any:
A les 9:00 del matí els xiquets arriven a l'escola on es possen a jugar de forma lliure, amb els jocs que hi han per les prestageries de l'aula fins que arreiben tots els companys. Mentres tant, la mestra va omplint les fitxes del control diari on anoten els xiquest que hi han a la classe i el que han anat fent al llarg del dia. Cap a les 9:45 arreplegen els jocs, revisem els bolquers per si hem de canviar a algun xiquet/a
Des de les 10:00 del matí fins a les 10:45 els xiquets/es ixen a la terrasa si fa bon temps, si no es queden a la classe on es junten amb els companys de les altres aules.
A partir de les 10:45 i fins a la 12:30, tornem a la classe, revisem els bolquers i un per un es llavem les mans i la cara, es posem els baberos i seuen a la taula per començar a dinar. Primer menjen la fruita i despres pasen al primer i segon plat.
A medida que van acabat es posen ajugar per la classe i una vegada han acabat tots i esta tot arreplegat es tornem a llavar les mans i la cara, els canviem els bolquers a tots i els llevem el babi.
Cap a les 12:30 es dirigim al dormitori per a dormir la siesta.
Per la vesprada a les 15:00 despertem al xiquets /es de la siesta i tornem a la classe on els deixem que jueguen lliurement. A continuació els preparem per al berenar.
Sobre les 15:30, a medida que van acabant de berenar els llavem les mans, canviem els bolquers i els pentinem.
A partir de les 16.30 començen a vindre els pares per replegar-los.
Aula de dos anys:
A les 9:00 del matí els xiquets/es arriven a classe i es possen a jugar mentres esperen a que vinguen els demés companys.
Desprès a les 9:30 replegem tots els jocs i els xiquets/es seuen als seus llocs, una vegada tots i totes estan col.locats, els contem i realitzem l'activitat de la màquina del tren (per saber qui anirà el primer en la fila quan anem al pati, menjador…) parlem del temps que fa i anotem el dia que és i els xiquets/es que falten.
A les 10:15 realitzem alguna activitat relacionada amb el projecte que s'esta duen a terme al centre.
Cap a les 10:15 els hàbits i rutines d’anar al bany i posar bolquers als xiquets/es que ho necessiten.
Des de les 10:30 fins a les 11:15 eixim al pati o sala multiusos, depenent del temps que faja.
A les 11:15, tornem del pati o de la sala multiusos, ens llavem les mans i col.loquem els baberos per començar a menjar la fruita. Tot açó ho realitzem a la classe.
Després a les 11:40, es dirigim al menjador per a dinar, a medida que els xiquets van acabant eixen al pati per a jugar, fins que acaben tots de dinar.
Després a les 12:15 mes o menys es llavem les mans, anem al bany i es col.loquem els bolquers, si cal, per anar-se’n a dormir.
A les 12:30, dormen la siesta fins a les 15:00.
Per la vesprada a les 15:00 despertem als xiquets/es de dormir la siesta, tornem a la classe per anar al bany i berenar.
A les 16:00 eixen al pati a medida que van acabant de menjar.
Per últim a les 16:30 es llavem les mans, els pentinem, i els posem els abrics. Mentres esperen als pares van mirant els contes.
Bibliografia sobre Educació Infantil per Sandra, Maria, Alejandra, Carmen
Este libro aborda la planificación como un instrumento de mediación entre el curriculum, la propuesta institucional, la tarea en el aula y las posibilidades y deseos de aprender de los alumnos. Estructurado en dos partes, la primera –más conceptual– se centra en la planificación como herramienta de trabajo y en las formas de organización en este nivel educativo. La segunda parte –eminentemente práctica– formula propuestas didácticas específicas experimentadas por docentes en distintas instituciones.Estas dos partes, conceptual y práctica se configuran a partir de algunos ejes nucleares, no sólo para organizar la planificación, sino para pensar y sostener la propia práctica pedagógica. Estos ejes son la profesionalización del docente en el marco de la labor institucional; la valoración del trabajo institucional y en equipos que permita tejer y compartir sueños, tomar decisiones y dar coherencia a los proyectos institucionales y los proyectos de aula. Entre ellos, la importancia de la articulación entre el proyecto curricular, el proyecto institucional y los proyectos de aula.
La autora desarrolla un modelo prototípico general en el que propone estructurar las planificaciones de aula a partir de dos modalidades complementarias: las unidades didácticas y los proyectos. A su vez éstas cobrarán relevancia a la hora de su implementación sólo si se realizan secuencias didácticas. En definitiva, una obra que facilita las estrategias y herramientas necesarias para que el docente pueda realizar sus propias planificaciones con éxito.
Organització de l'aula Infantil
Maria, Sandra, Alejandra i Carmen han trobat un material de la Universitat de León on s'indica de manera esquematitzada quins són els criteris per a l'organització d'un aula i després propostes per a l'organitzación en concret d'aules de 3,4 i 5 anys.
http://www3.unileon.es/dp/ado/ENRIQUE/practicu/Espacio.htm#criterios
Experiència periòde d'adaptació d'un col.legi d'Alacant
PERÍODE D'ADAPTACIÓ: Adelaida vol que coneguem una experiència d'una mestra sobre el periòde d'adaptació en un col.legi d'Alacant.
1r setmana:
Amb la finalitat de calmar l'angoixa de la separació, realitzar una atenció més individualitzada, i afavorir l'adaptació, la incorporació de l'alumnat és progressiva, ja que cada dia entra un grup de cinc que roman la mitat de la sessió, i acumulativa, perquè en dies successius van sent deu, quinze... fins a completar la classe.
Durant esta primera setmana, en la que només romanen un parell d'hores en el col•legi, es procura consolar, anar donant explicacions, respostes que donen la seguretat que la separació és limitada en el temps, que anem a cuidar-los, facilitant-los que puguen satisfer les seues necessitats físiques i afectives i, al mateix temps, s'adapten a un ritme de grup. Els contes, les cançons, els titelles de guant i jocs de mans ocupen gran part del temps, oferint-los amb la repetició dels mateixos, la possibilitat de trobar-se al cap d'una setmana amb referències conegudes.
També es dedica una mitja hora a la visita del servici i organització de l'esmorzar, amb el suport d'una altra mestra.
2a quinzena:
Explicació i realització de cada una de les rutines (acumulatiu) per part de les mestra com a model i després anar demanant que els xiquets vagen, a poc a poc, realitzant-les.
Utilització dels materials que anem proposant, en els diversos racons, a fi d'anar realitzant cada vegada més activitats amb més autonomia, al mateix temps que disfruten del joc.