Entrevista mestra sobre el període d'adaptació.Sara

1. Quina és la reacció general dels xiquets quan arriben a la classe per primera vegada?

Al llarg de la experiència han sigut més els que han anat directes als joguets amb bon humor que els que ploren, que generalment solen ser un o dos. Els xiquets generalment tenen un concepte positiu de l’escola.

2. Què es el que fas per a pal·liar aquestes reaccions?

Entretenint-lo, donant-li algun joguet, portant-lo amb els altres xiquets... donant-li consol. Intente que el xiquet entrable relacions entre el cole i el seu context, és així com li pregunte si te algun amic a la classe, si algun germanet, cosí, veïnet acudeix també a l’escola, si hi ha vingut alguna vegada ...

3. Cóm és la seqüenciació d’incorporació dels xiquets?

Tot segons el nombre d’alumnes a l’aula però gira al voltant de 4 o 5, en una mateixa setmana cada dia van 4-5 xiquets. Aquesta adaptació té una setmana de duració al nostre col·legi. Trobe que aquest període és de gran importància per una incorporació escolar positiva, jo he viscut el abans i el després de la instauració d’aquest període d’adaptació i és un gran encert.

4. En quin moment es realitza la entrevista amb els pares?

Abans de que els xiquets comencen l’escola per tal de conèixer més sobre ells abans de tindre un primer contacte. Sempre recomane que convé que acudisquen tots els membres, el pare, la mare i el xiquet, perquè puga relacionar la allar amb l’escola.

5. Quines són les preguntes més freqüents, d’aquesta entrevista?

El formulari de l’entrevista ve determinat per conselleria. Les preguntes giren entorn a:

Edad de la mare, problemes en el part, xiquet prematur, malalties, si controla esfínters, caràcter del xiquet... si existeix algun problema s’anima a que ho comenten des d’un principi per poder-los ajudar. També es formulen preguntes per intentar averiguar l’ambient familiar del allar etc.

La pròpia experiència viscuda m’ha mostrat que un índex molt elevat de pares no diu la veritat, solen ocultar característiques com falta de control d’esfínters etc, creuen que així ajuden al xiquet.

6. Quins consells són els que dones com a professora per a que els pares accepten millor el canvi de casa a l’escola?

Parlar al xiquet de l’escola sempre com un lloc on va a passar-ho bé, introduir-lo en obligacions que tots tenim (pare i mare treballen), relacionar-ho amb un tret positiu del seu creixement

Evitar comentaris com: “en arribar a l’escola sabràs el que es bo... veuràs en anar tot el que hauràs de fer, allí de jugar res...” Són molts els pares o coneguts del xiquet que empren aquests comentaris davant el xiquet, els quals tenen repercussions negatives els primers dies d’escola.

7. Creus que repercuteix molt l’actitud dels pares en la dels xiquets?

Influeix molt, ja que si els pares els fan veure als seus fills l’escola com un lloc positiu, on va a gaudir, a jugar, aprendre i créixer, el xiquet ja acudirà mentalitzat. A més a més, cal anar parlant-li al xiquet al llarg de l’estiu de l’escola, i és interessant que la visiten en algun moment abans de l’ingrés: acompanyar un germà, cosí o veí, fins i tot acudir als esplais per veure com els xiquets riuen i juguen.

8. Trobes diferències significants entre els xiquets que han anat a la guarderia i els que no?

Durant el període d’adaptació si que és notable (tenen amics, saben d’hàbits) però al llarg del curs es prou més important l’ambient familiar.

9. De quina manera prepares la classe per a rebre als xiquets? Quins recursos empres?

Intente que la classe resulte atractiva per a ells, els dóne globus, deixe els joguets a la vista, prepare una cançó o un conte per compartir amb els xiquets etc.

10. Cóm són les relacions entre els xiquets en eixe primer contacte?

A vegades els xiquets al entrar a l’escola ja tenen relacions amb altres menuts, pel que parlàvem de la guarderia de vegades tenen companys, o tenen relacions amb veïns o companys de joc del parc etc. Però la major part de les vegades els xiquets són molt independents a aquestes edats i durant els primers dies no solen entablar relacions, prima l’egocentrisme en la primera escolarització.