MªJosé ens mostra un portal audiovisual de la "Asociación Mundial de Educadores Infantiles" AMEI-WAECE, sobre lectura i escriptura en el que podem trobar videos, entrevistes sobre aquest procés.
portal audiovisual AMEI-WAECE
Aquest és el BLOC de la professora de l'assignatura de Pedagogia 0-6 Asunción Lledó Carreres. En aquest BLOC anem a compartir informació sobre propostes educatives en l'Educació Infantil entre els alumnes de 2n curs de l'Especialitat d'Educació Infantil del grup de valencià.
Aula d’un any:
A les 9:00 del matí els xiquets arriven a l'escola on es possen a jugar de forma lliure, amb els jocs que hi han per les prestageries de l'aula fins que arreiben tots els companys. Mentres tant, la mestra va omplint les fitxes del control diari on anoten els xiquest que hi han a la classe i el que han anat fent al llarg del dia. Cap a les 9:45 arreplegen els jocs, revisem els bolquers per si hem de canviar a algun xiquet/a
Des de les 10:00 del matí fins a les 10:45 els xiquets/es ixen a la terrasa si fa bon temps, si no es queden a la classe on es junten amb els companys de les altres aules.
A partir de les 10:45 i fins a la 12:30, tornem a la classe, revisem els bolquers i un per un es llavem les mans i la cara, es posem els baberos i seuen a la taula per començar a dinar. Primer menjen la fruita i despres pasen al primer i segon plat.
A medida que van acabat es posen ajugar per la classe i una vegada han acabat tots i esta tot arreplegat es tornem a llavar les mans i la cara, els canviem els bolquers a tots i els llevem el babi.
Cap a les 12:30 es dirigim al dormitori per a dormir la siesta.
Per la vesprada a les 15:00 despertem al xiquets /es de la siesta i tornem a la classe on els deixem que jueguen lliurement. A continuació els preparem per al berenar.
Sobre les 15:30, a medida que van acabant de berenar els llavem les mans, canviem els bolquers i els pentinem.
A partir de les 16.30 començen a vindre els pares per replegar-los.
Aula de dos anys:
A les 9:00 del matí els xiquets/es arriven a classe i es possen a jugar mentres esperen a que vinguen els demés companys.
Desprès a les 9:30 replegem tots els jocs i els xiquets/es seuen als seus llocs, una vegada tots i totes estan col.locats, els contem i realitzem l'activitat de la màquina del tren (per saber qui anirà el primer en la fila quan anem al pati, menjador…) parlem del temps que fa i anotem el dia que és i els xiquets/es que falten.
A les 10:15 realitzem alguna activitat relacionada amb el projecte que s'esta duen a terme al centre.
Cap a les 10:15 els hàbits i rutines d’anar al bany i posar bolquers als xiquets/es que ho necessiten.
Des de les 10:30 fins a les 11:15 eixim al pati o sala multiusos, depenent del temps que faja.
A les 11:15, tornem del pati o de la sala multiusos, ens llavem les mans i col.loquem els baberos per començar a menjar la fruita. Tot açó ho realitzem a la classe.
Després a les 11:40, es dirigim al menjador per a dinar, a medida que els xiquets van acabant eixen al pati per a jugar, fins que acaben tots de dinar.
Després a les 12:15 mes o menys es llavem les mans, anem al bany i es col.loquem els bolquers, si cal, per anar-se’n a dormir.
A les 12:30, dormen la siesta fins a les 15:00.
Per la vesprada a les 15:00 despertem als xiquets/es de dormir la siesta, tornem a la classe per anar al bany i berenar.
A les 16:00 eixen al pati a medida que van acabant de menjar.
Per últim a les 16:30 es llavem les mans, els pentinem, i els posem els abrics. Mentres esperen als pares van mirant els contes.
1. Quina és la reacció general dels xiquets quan arriben a la classe per primera vegada?
Al llarg de la experiència han sigut més els que han anat directes als joguets amb bon humor que els que ploren, que generalment solen ser un o dos. Els xiquets generalment tenen un concepte positiu de l’escola.
2. Què es el que fas per a pal·liar aquestes reaccions?
Entretenint-lo, donant-li algun joguet, portant-lo amb els altres xiquets... donant-li consol. Intente que el xiquet entrable relacions entre el cole i el seu context, és així com li pregunte si te algun amic a la classe, si algun germanet, cosí, veïnet acudeix també a l’escola, si hi ha vingut alguna vegada ...
3. Cóm és la seqüenciació d’incorporació dels xiquets?
Tot segons el nombre d’alumnes a l’aula però gira al voltant de 4 o 5, en una mateixa setmana cada dia van 4-5 xiquets. Aquesta adaptació té una setmana de duració al nostre col·legi. Trobe que aquest període és de gran importància per una incorporació escolar positiva, jo he viscut el abans i el després de la instauració d’aquest període d’adaptació i és un gran encert.
4. En quin moment es realitza la entrevista amb els pares?
Abans de que els xiquets comencen l’escola per tal de conèixer més sobre ells abans de tindre un primer contacte. Sempre recomane que convé que acudisquen tots els membres, el pare, la mare i el xiquet, perquè puga relacionar la allar amb l’escola.
5. Quines són les preguntes més freqüents, d’aquesta entrevista?
El formulari de l’entrevista ve determinat per conselleria. Les preguntes giren entorn a:
Edad de la mare, problemes en el part, xiquet prematur, malalties, si controla esfínters, caràcter del xiquet... si existeix algun problema s’anima a que ho comenten des d’un principi per poder-los ajudar. També es formulen preguntes per intentar averiguar l’ambient familiar del allar etc.
La pròpia experiència viscuda m’ha mostrat que un índex molt elevat de pares no diu la veritat, solen ocultar característiques com falta de control d’esfínters etc, creuen que així ajuden al xiquet.
6. Quins consells són els que dones com a professora per a que els pares accepten millor el canvi de casa a l’escola?
Parlar al xiquet de l’escola sempre com un lloc on va a passar-ho bé, introduir-lo en obligacions que tots tenim (pare i mare treballen), relacionar-ho amb un tret positiu del seu creixement
Evitar comentaris com: “en arribar a l’escola sabràs el que es bo... veuràs en anar tot el que hauràs de fer, allí de jugar res...” Són molts els pares o coneguts del xiquet que empren aquests comentaris davant el xiquet, els quals tenen repercussions negatives els primers dies d’escola.
7. Creus que repercuteix molt l’actitud dels pares en la dels xiquets?
Influeix molt, ja que si els pares els fan veure als seus fills l’escola com un lloc positiu, on va a gaudir, a jugar, aprendre i créixer, el xiquet ja acudirà mentalitzat. A més a més, cal anar parlant-li al xiquet al llarg de l’estiu de l’escola, i és interessant que la visiten en algun moment abans de l’ingrés: acompanyar un germà, cosí o veí, fins i tot acudir als esplais per veure com els xiquets riuen i juguen.
8. Trobes diferències significants entre els xiquets que han anat a la guarderia i els que no?
Durant el període d’adaptació si que és notable (tenen amics, saben d’hàbits) però al llarg del curs es prou més important l’ambient familiar.
9. De quina manera prepares la classe per a rebre als xiquets? Quins recursos empres?
Intente que la classe resulte atractiva per a ells, els dóne globus, deixe els joguets a la vista, prepare una cançó o un conte per compartir amb els xiquets etc.
10. Cóm són les relacions entre els xiquets en eixe primer contacte?
A vegades els xiquets al entrar a l’escola ja tenen relacions amb altres menuts, pel que parlàvem de la guarderia de vegades tenen companys, o tenen relacions amb veïns o companys de joc del parc etc. Però la major part de les vegades els xiquets són molt independents a aquestes edats i durant els primers dies no solen entablar relacions, prima l’egocentrisme en la primera escolarització.