diumenge, 29 de març de 2009

Una experiència sobre projectes de treball

En aquest video del col.legi Joaquím Palacín podem veure la pràctica d'una metodologia per projectes de treball sobre la temàtica L'ou i el neixement de pollets.


L'assemblea en un aula d'Infantil

Marina i Maria ens mostren l'assemblea a un aula d'educació infantil que ens pot orientar com fer-la.

Un aula d'Infantil per racons

Tamara presenta un vídeo sobre els racons en infantil, és il·lustratiu de la seua distribució i de com actuen els xiquets en cadascú d´aquestos. La participació dels xiquets sembles lliures i autònoma.



Jornada Escolar


Andrea ens presenta una programació de la jornada escolar a un centre d'educació infantil d'Alcoi.

Aula d’un any:

A les 9:00 del matí els xiquets arriven a l'escola on es possen a jugar de forma lliure, amb els jocs que hi han per les prestageries de l'aula fins que arreiben tots els companys. Mentres tant, la mestra va omplint les fitxes del control diari on anoten els xiquest que hi han a la classe i el que han anat fent al llarg del dia. Cap a les 9:45 arreplegen els jocs, revisem els bolquers per si hem de canviar a algun xiquet/a

Des de les 10:00 del matí fins a les 10:45 els xiquets/es ixen a la terrasa si fa bon temps, si no es queden a la classe on es junten amb els companys de les altres aules.

A partir de les 10:45 i fins a la 12:30, tornem a la classe, revisem els bolquers i un per un es llavem les mans i la cara, es posem els baberos i seuen a la taula per començar a dinar. Primer menjen la fruita i despres pasen al primer i segon plat.

A medida que van acabat es posen ajugar per la classe i una vegada han acabat tots i esta tot arreplegat es tornem a llavar les mans i la cara, els canviem els bolquers a tots i els llevem el babi.

Cap a les 12:30 es dirigim al dormitori per a dormir la siesta.

Per la vesprada a les 15:00 despertem al xiquets /es de la siesta i tornem a la classe on els deixem que jueguen lliurement. A continuació els preparem per al berenar.

Sobre les 15:30, a medida que van acabant de berenar els llavem les mans, canviem els bolquers i els pentinem.

A partir de les 16.30 començen a vindre els pares per replegar-los.

Aula de dos anys:

A les 9:00 del matí els xiquets/es arriven a classe i es possen a jugar mentres esperen a que vinguen els demés companys.

Desprès a les 9:30 replegem tots els jocs i els xiquets/es seuen als seus llocs, una vegada tots i totes estan col.locats, els contem i realitzem l'activitat de la màquina del tren (per saber qui anirà el primer en la fila quan anem al pati, menjador…) parlem del temps que fa i anotem el dia que és i els xiquets/es que falten.

A les 10:15 realitzem alguna activitat relacionada amb el projecte que s'esta duen a terme al centre.

Cap a les 10:15 els hàbits i rutines d’anar al bany i posar bolquers als xiquets/es que ho necessiten.

Des de les 10:30 fins a les 11:15 eixim al pati o sala multiusos, depenent del temps que faja.

A les 11:15, tornem del pati o de la sala multiusos, ens llavem les mans i col.loquem els baberos per començar a menjar la fruita. Tot açó ho realitzem a la classe.

Després a les 11:40, es dirigim al menjador per a dinar, a medida que els xiquets van acabant eixen al pati per a jugar, fins que acaben tots de dinar.

Després a les 12:15 mes o menys es llavem les mans, anem al bany i es col.loquem els bolquers, si cal, per anar-se’n a dormir.

A les 12:30, dormen la siesta fins a les 15:00.

Per la vesprada a les 15:00 despertem als xiquets/es de dormir la siesta, tornem a la classe per anar al bany i berenar.

A les 16:00 eixen al pati a medida que van acabant de menjar.

Per últim a les 16:30 es llavem les mans, els pentinem, i els posem els abrics. Mentres esperen als pares van mirant els contes.



Bibliografia sobre Educació Infantil per Sandra, Maria, Alejandra, Carmen

Este libro aborda la planificación como un instrumento de mediación entre el curriculum, la propuesta institucional, la tarea en el aula y las posibilidades y deseos de aprender de los alumnos. Estructurado en dos partes, la primera –más conceptual– se centra en la planificación como herramienta de trabajo y en las formas de organización en este nivel educativo. La segunda parte –eminentemente práctica– formula propuestas didácticas específicas experimentadas por docentes en distintas instituciones.
Estas dos partes, conceptual y práctica se configuran a partir de algunos ejes nucleares, no sólo para organizar la planificación, sino para pensar y sostener la propia práctica pedagógica. Estos ejes son la profesionalización del docente en el marco de la labor institucional; la valoración del trabajo institucional y en equipos que permita tejer y compartir sueños, tomar decisiones y dar coherencia a los proyectos institucionales y los proyectos de aula. Entre ellos, la importancia de la articulación entre el proyecto curricular, el proyecto institucional y los proyectos de aula.
La autora desarrolla un modelo prototípico general en el que propone estructurar las planificaciones de aula a partir de dos modalidades complementarias: las unidades didácticas y los proyectos. A su vez éstas cobrarán relevancia a la hora de su implementación sólo si se realizan secuencias didácticas. En definitiva, una obra que facilita las estrategias y herramientas necesarias para que el docente pueda realizar sus propias planificaciones con éxito.

Organització de l'aula Infantil


Maria, Sandra, Alejandra i Carmen han trobat un material de la Universitat de León on s'indica de manera esquematitzada quins són els criteris per a l'organització d'un aula i després propostes per a l'organitzación en concret d'aules de 3,4 i 5 anys.

http://www3.unileon.es/dp/ado/ENRIQUE/practicu/Espacio.htm#criterios

Experiència periòde d'adaptació d'un col.legi d'Alacant














PERÍODE D'ADAPTACIÓ:
Adelaida vol que coneguem una experiència d'una mestra sobre el periòde d'adaptació en un col.legi d'Alacant.

1r setmana:

Amb la finalitat de calmar l'angoixa de la separació, realitzar una atenció més individualitzada, i afavorir l'adaptació, la incorporació de l'alumnat és progressiva, ja que cada dia entra un grup de cinc que roman la mitat de la sessió, i acumulativa, perquè en dies successius van sent deu, quinze... fins a completar la classe.
Durant esta primera setmana, en la que només romanen un parell d'hores en el col•legi, es procura consolar, anar donant explicacions, respostes que donen la seguretat que la separació és limitada en el temps, que anem a cuidar-los, facilitant-los que puguen satisfer les seues necessitats físiques i afectives i, al mateix temps, s'adapten a un ritme de grup. Els contes, les cançons, els titelles de guant i jocs de mans ocupen gran part del temps, oferint-los amb la repetició dels mateixos, la possibilitat de trobar-se al cap d'una setmana amb referències conegudes.
També es dedica una mitja hora a la visita del servici i organització de l'esmorzar, amb el suport d'una altra mestra.
2a quinzena:

Explicació i realització de cada una de les rutines (acumulatiu) per part de les mestra com a model i després anar demanant que els xiquets vagen, a poc a poc, realitzant-les.
Utilització dels materials que anem proposant, en els diversos racons, a fi d'anar realitzant cada vegada més activitats amb més autonomia, al mateix temps que disfruten del joc.

diumenge, 15 de març de 2009

Una proposta d'activitats amb una mascota

Un grup de companyes de la classe ha enviat una serie d'activitats al voltant de la seua mascota anomenada la margarida florida.

POESIA: “LA MARGARIDA FLORIDA”
La margarida Florida
Es tanca de nit
I s’obri de dia.
Es flanca com la sal
I groga con un pardal.
Fa bona olor, com un bressol
I sempre està mirant al sol.

JUSTIFICACIÓ:
Hem triat com a mascota del aula de 5 anys (Categoría B) una margarida a la que li diem Florida.
Pensem que es molt possitiu treballar amb recursos motivacionals de la natura, per tal que els xiquets vagen adquirint valors de respecte, compromís, cooperación, cura, etc. I d’aquesta manera vagen augmentant la seua autonomía personal i en grup, ja que hauran de fer-se càrrec de les margarides con si foren un element més de la seua vida quotidiana.
A més, es converteix en un tema per a treballar de manera transversal a l’aula i a la seua programació, i es troba en plena relació amb el Disseny Curricular Base, el decret 38/2008 del Consell pel qual es regulen els ensenyaments mínims per al segón cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

TEMPORALITAT:
Les activitats es duran a terme durant tot l’any lectiu ja que es treballaran de manera transversal.

OBJECTIUS:
• Conèixer les característiques de les margarides, i plantes en general, i les seues necessitas.
• Aprendre a tenir cura de les seues plantes.
• Desenvolupar actituts possitives respecte a la natura en general.
• Ampliar el seu vocabulari.
• Disfrutar de les festes tradicionals.
• Conèixer el procés de construcción d’una Horta.
• Utilitzar, progresivament, les noves tecnologies amb autonomía.
• Adquirir autonomía de manera individual, i en cooperación.

CONTINGUTS:
• El coneixement de les caracteristiques de les plantes, i margarides en general, i les seues necessitats.
• L’aprentatge de la cura de les plantes.
• El desenvolupament d’actituts possitives respecte a la natura.
• L’ampliació de vocabulari quant a temes relacionats amb les plantes, l’horta, etc.
• El gaudiment de les festes tradicionals.
• El coneixement del procés de construcción d’una horta.
• La utilització de les noves tecnologies.
• L’adquisició d’autonomia de manera individual i en cooperació.

ACTIVITATS:
• 1ª Activitat:
Per a introduïr la mascota a l’aula, i que els xiquets tinguen un primer contacte amb ella, pensem que és bo tenir una margarida de joguet. A més, podem conèixer i aprendre la poesía de la Margarida Florida, que ha sigut invenció de la mestra de l’aula.
Podem fer una activitat plàstica després de que s’haja llegit la poesía, que els xiquets pinten amb tèmpera una margarida, i després la mestra afegirà la poesía a cada dibuix. És pot decorar la classe amb aquest primer treball.
2ª Activitat:
Passem un bulletí informatiu a les families on possem que els xiquets i xiquetes hauran de portar a classe una margarida “de veritat”.
Cada dues dies(en hivern) o cada dia (primavera), cada xiquet haura d’ arruixar la seua margarida, i llevar els fulles seques que puga tenir.
3ª Activitat:
Es demanará als xiquets que porten a classe tota l’informació que hagen trobat de les margarides i de les plantes quant a la seua cura, característiques; poden ser llibres, fotografíes, figuretes, etc..i habilitarem un racó de la margarida, on podran anar els xiquets als moments de lloc lliure, amb la finalitat de que els xiquets aprenguen tot el referent a les margarides i plantes.
4ª Activitat:
Quan s’apropen LES CARNESTOLTES podem fer un taller de confecció de disfresses de margarides. Els xiquets hauran l’hauran de fer ells a soles, principalement, amb el suport de la mestra. També podem demanar suport a les families dels xiquets.
El dia de Carnestoltes a l’escola, els xiquets podem representar la poesía de la Margarida Florida davant de tota la resta de xiquets i els pares, mares i convidats en general.
5ª Activitat:
Quan les margarides es trobem prou grans, els podem explicar que ara ja necessiten més terra, més espai per a crèixer millor i més feliços.
Els portem fora, a la zona del pati on hi ha un espai amb sorra, i els expliquem que farem un hort de margarides, i que haurem d’agafar les pales, la carretilla, per a fer un surc prou gran per a totes les margarides.
A partir d’aquest moment, haurem d’eixir a l’horta a arruixar les nostres margarides. • 6ª Activitat:`
Per al Dia de la Mare, podem fer un taller de confecció de margarides de paper pinotxo o de paper celofá.
Repartirem una miqueta de paper groc per a cadasqú dels xiquets, de la mateixa mida per a fer els petals, fent plegs amb ell. Quant hagen terminat aquest pas, els repartirem una miqueta de paper blanc i els demanarem que façen una boleta que hauran de pegar en mig dels pètals. Després els donarem paper verd per a fer el tall de la marcarida i també fil d’aram; hauran de envoltar el fill d’aram amb el paper verd. Per finalitzar enllaçarem el fill d’aram amb els petals i ja estara feta la margarida per a les mares.
7ª Activitat:
Com haurem arreplegat un muntó de fografies de les diferents activitats, podem fer una Assamblea per decidir quin conte podriem fer amb totes (les fotografíes). Quan ja estiga decidit, anem al racó dels ordinadors i començem a confeccionar tots junts el conte.
Podem fer-lo dividint als xiquets i xiquetes per parelles, i cada parella fará una pàgina o dues del conte, utilitzant una o dos fotografíes.
Es pot demanar ajuda a les families, ja que als xiquets i xiquets les será una miqueta difícil, escriure les frases explicant cada fotografía.
• 8ª Activitat:
Per despedir-se de la seua mascota la Margarida Florida, i del curs acadèmic (ja que ha arribat el momento d’anar-nos de vacances d’estiu) podem eixir tots junts a l’horta, que els xiquets i xiquetes s’ asseuen a terra, i la maestra conte l’àlbum digital als xiquets i a les nostres amigues les margarides.


Aquesta mascota la podeu tambe votar enviant al correu pedagogia06anys@gmail.com la vostra votació.






Metodologia dels racons en l'escola el Tomillar de Madrid


En l'escola "El tomillar" podem coneixer l'organització de l'aula per la metodologia dels racons que ha trobat Lorena.

Web http://www.escuelaeltomillar.com/rincones.html

Una organització d'aula per racons en un aula d'infantil

dilluns, 9 de març de 2009

Anunci

Per una errada del correu no s'ha incorporat la mascota 26,mascota 27 la persona que vote aquestes mascotes haurà d'enviar el seu vot a pedagogia06anys@gmail.com i s'incorporarà a la votació final.

diumenge, 8 de març de 2009

Una breu descripció d'un aula de 0 a 3 anys

Votació


A partir d'ara comença la votació de les mascotes.
  • Totes les mascotes presentades optaran a les dues categories: 3 i 4 anys
  • Cada alumne de classe votarà una mascota per a la classe de 3 anys i una altra per a la classe de 4 anys. No es pot votar més de l'indicat.
  • Els autors que han presentat mascota no hauran de votar la seua mascota, votaran altres, d'aquesta manera les mascotes guanyadores seran realment les que hem elegit tota la classe.
  • És necessari seguir aquestes normes
FELICITATS A TOTS I TOTES PER EL VOSTRE MERAVELLÓS TREBALL

dilluns, 2 de març de 2009

Un dia a l'Aula d'Educació Infantil




Un dia a l'Aula d'Educació Infantil a la Web de Roser Agustí i Cambras, és una experiència molt productiva sobre les diferents activitats que poden realitzar-se en aquesta aula. Podem comprovar el treball sobre hàbits, costums, formes de relació i activitats lúdiques,racons i altres, a més de propostes d'actuació en el període d'adaptació.

Una proposta completa per al període d'adaptació del centre EI. Menéndez Pidal.Dolores



Hi ha activitats que podem fer en classe, en el pati. A més, les activitats són variades i cadascuna està dirigida a desenvolupar algun aspecte dels alumnes. També hi ha una guia d'observació dels alumnes en el periode d'adaptació que podem seguir.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/mpidalconil/periododeadaptacion.htm

diumenge, 1 de març de 2009

Orientacions per als pares,mares en el període d'adaptació


Aquest col.legi dona unes orientacions molt interessants sobre com hauran d'actuar els pares en aquest període per a donar suport als mestres.


http://www.agustinasva.net/Paginas/Temporal/Adaptacion/Propuestas.htm